L'essència de la veritable poesia

Què és la poesia? Per què hi ha gent que opta per expressar-se mitjançant aquest recurs? Semblen unes preguntes simples, elementals, però són una absoluta complexitat per a aquelles persones que senten les ànsies de versificar. El veritable poeta viu unes palpitacions, unes veus internes que li murmuren i li supliquen, que no li deixen tranquil fins que aquest pensament es mostra mitjançant un paper que ho fa realitat. L'autèntica poesia neix a partir d'una inquietud, no una obligació, i aquesta és l'essència de què el llenguatge poètic sigui un dels pilars artístics de la humanitat.

No es pot fer un bon poema si no se sent la inspiració des del cor; és a dir, la necessitat de compondre-ho ha de ser presa per l'emoció per sobre de la raó. Pot tenir mètrica, rima o una gran quantitat de recursos estilístics, però són els sentiments els que formen la seva base principal. La poesia insípida és poesia sense ànima, forçada, i allunyada del seu poder a conduir-nos a la sensibilitat.

D'on surt la inspiració? La inspiració pot sorgir de qualsevol cosa provinent de la vida quotidiana, però és el cor el que ha de donar la seva aprovació. La tristesa que sentim en un moment concret, l'aroma d'unes flors o les emocions reflectides per una expressiva mirada. Són infinits els temes que es poden utilitzar, però heus aquí el més important: la subjectivitat i la humanitat si es vol fer al lector captivar.

Tot i això, mai s'ha de buscar la fama o que la gent parli bé sobre el que el propi poeta escrigui. L'important és manifestar els batecs que realment es volen esplaiar.

Complir amb l'objectiu de l'art: causar la commoció cap al receptor. Aquest és el fonament principal que té una bona poesia. L'autor és la persona que se sent més identificada amb l'escrit; per tant, el creador és la persona que més s'ha de commoure. Si el poeta es queda passiu amb la seva obra, no és digne de què els altres ho poguin contemplar.

Com a conclusió, s'ha d'especificar que la poesia és una de les formes més sinceres i apassionades per mostrar la bellesa de la paraula. La inquietud en l'ànima és la causant d'indicar el tema. La resta dels aspectes (rima, mètrica, versos lliures, recursos estilístics...) només són complements que s'utilitzen per fer que aquests versos siguin una realitat.

Tal com va escriure León Felipe:

Deshaced ese verso.

Quitadle los caireles de la rima,

el metro, la cadencia

y hasta la idea misma.

Aventad las palabras,

y si después queda algo todavía,

eso será la poesía.

Traducció

Desfeu aquest vers.

Preneu-li els serrells de la rima,

el metre, la cadència