"Unbroken", una història de supervivència i de fortalesa mental

En homenatge a la mort de Louis Zamperini, Angelina Jolie va dirigir en aquest mateix any (2014) una pel·lícula sobre la seva vida durant la Segona Guerra Mundial. Jack O'Connell va realitzar un paper que representa l'esperit de supervivència d'aquest personatge emblemàtic.

Louis Zamperini és un atleta estatunidenc, amb ascendència italiana, que participa en els Jocs Olímpics de 1936 i es fa amb la medalla d'or. Després del bombardeig de Pearl Harbor, Zamperini s'allista a les Forces Aèries del seu país per a combatre a la Segona Guerra Mundial.

Zamperini està en un avió de bombardeig, amb altres deu companys, volant sobre el Pacífic. De sobte, els motors fallen i l'avió xoca contra l'oceà. D'aquest accident només queden tres supervivents: Russell Phillips (el pilot), Francis McNamara (l'artiller de cola) i Louis Zamperini.

Estant perduts en el Pacífic, Zamperini ajuda al seus companys a pujar-se a una balsa. Ells sobreviuen i esperen que arribin els equips de salvament, però han de superar moltes dificultats. Els taurons els aguaiten i han d'evitar els bales dels bombarders japonesos. Als pocs dies, McNamara mor i els dos supervivents se senten presos de la desesperació.

Quaranta-set dies després de l'accident, Phillips i Zamperini són capturats pels japonesos i són transportats al camp de concentració d'Ofuna. Allà, Mutsuhiro Watanabe (conegut com “L'ocell”) els sotmet a condicions inhumanes. Es carrega, especialment, amb Louis Zamperini, perquè sent enveja del seu brillant passat com a atleta. El medallista patirà maltractaments continus, xantatges i humiliacions; però ell sempre es mantindrà fidel a la seva pàtria i a lluitar per la seva vida.

Unbroken és una película fantàstica, amb un perfecte guió i un repertori talentós. S'ha de destacar el paper de Jack O'Connell (Louis Zamperini) i de Takamasa Ishihara (Mutsuhiro Watanabe). Ambdós mostren el caràcter dels dos personatges: l'esperit lluitador de Zamperini i el despotisme de Watanabe.

També s'ha de ressaltar la banda sonora. Una inspiradora música creada pel compositor Alexandre Desplat.

Com a conclusió, s'ha d'especificar que Unbroken és una obra mestra, digna de tota admiració, i transmissora d'una profunda reflexió sobre la lleialtat i la supervivència.

Donant fi a l'article, us vaig a deixar una imatge de la pel·ícula i algunes de les seves frases cèlebres:

Russell Phillips, Francis McNamara i Louis Zamperini són els únics supervivents de l'accident aeri al Pacífic. Vuit persones han resultat mortes.

“—Jo no puc fer això, Pete. Jo no soc com tu. Soc res. Deixa'm ser res. —De què estàs parlant? —No puc anar a l'equip de curses. No sé per què vols que jo… —Sí, es clar que pots. Si pots suportar-ho, pots fer-ho. —Què? —Si pots suportar-ho, pots fer-ho. Veritat? Tu entrena i lluita, molt més que els altres. I si guanyes, superaràs tot això… O continuaràs com estàs i acabaràs com un gandul als carrers. Tu pots fer això, Louie. Només has de creure que pots. —No ho crec. —Però jo sí.”

“Un moment de dolor val la pena per una vida de glòria.”

"—Vaig a matar-los. —Llavors et disparen. —M'importa un cogombre deixar que em disparin. —No és així com els guanyarem. Els guanyarem si arribem al final de la guerra amb vida. Així és com es fa. És la nostra venjança. —Si puc suportar-ho, puc fer-ho. —Exactament. —El meu germà Pete solia dir això. Ell solia creure que jo podia fer qualsevol cosa. Ell solia pensar que era millor del que soc. —I qui va dir que no ho ets?"