"Quadern vermell" (Joan Valls i Jordà) i "La sombra del ala" (Amado Nervo)

Aquesta setmana s'han escollit aquests poemes per representar el ràpid transcurs del temps i per representar els sentiments del poeta. Què us suggereixen? Només ho esbrinareu si llegiu els poemes següents.

Català

Poema XVII de Quadern vermell (Joan Valls i Jordà)

El viure ens lliura el seu calidoscopi

per confondre'ns el curs de la lliçó.

Sols hem après la dura noció

de saber l'escassesa del bé propi.

Ara un voltor sinistre ens amenaça

amb la isòcrona fúria animal,

mentre l'esquinçador colp de destral

ferament a les sordes ens corglaça.

Si dirigim l'esguard al camí antic

farem la paràbola d'aquella dona

salinificada per massa bona

en contradir el llamp del foc diví,

car l'eruga del viure ens erosiona

per estar més lleugers fins a la fi.

Castellà

La sombra del ala (Amado Nervo)

Tú que piensas que no creo cuando argüimos los dos, no imaginas mi deseo, mi sed, mi hambre de Dios; ni has escuchado mi grito desesperante, que puebla la entraña de la tiniebla invocando al Infinito; ni ves a mi pensamiento, que empeñado en producir ideal, suele sufrir torturas de alumbramiento. Si mi espíritu infecundo tu fertilidad tuviese, forjado ya un cielo hubiese para completar su mundo. Pero di, ¿qué esfuerzo cabe en un alma sin bandera que lleva por dondequiera tu torturador ¿quién sabe?; que vive ayuna de fe y, con tenaz heroísmo, va pidiendo a cada abismo y a cada noche un ¿por qué? De todas suertes, me escuda mi sed de investigación, mi ansia de Dios, honda y muda; y hay más amor en mi duda que en tu tibia afirmación.

(Traducció: L'ombra de l'ala)

Tu que penses que no crec quan entristim els dos, no imagines el meu desig, la meva set, la meva gana de Déu; ni has escoltat el meu crit desesperant, que pobla l'entranya de la tenebra invocant a l'Infinit; ni veus al meu pensament, que obstinat en produir ideal, sol patir tortures d'enllumenament. Si el meu esperit infecund la teva fertilitat tingués, forjat ja un cel hagués per completar el seu món. Però diu, quin esforç cap en una ànima sense bandera que porta per on sigui el teu torturador, qui sap?; que viu dejuna de fe i, amb tenaç heroisme, va demanant a cada abisme i a cada nit un, per què? De totes sorts, m'escuda la meva set d'investigació, la meva ànsia de Déu, profunda i muda; i hi ha més amor al meu dubte que a la teva tèbia afirmació.