Eurovisió 2018, una gala amb un final decebedor i bastant esperat
Les apostes han encertat amb el resultat. Aquesta edició del festival d'Eurovisió no ha obtingut cap sorpresa electoral. Israel i Xipre han estat les millor puntuades de la gala, amb un total de 529 punts per l'Estat israelià.
La cantant Netta Barzilai ha guanyat, a Lisboa, amb la seva cançó Toy (joguina) a causa del vot del públic. Davant la sorpresa de molts, Àustria va resultar la més votada pel jurat de 43 països. Àustria, Xipre i Israel es van lluitar pels punts, arribant a empatar els tres en una ocasió; però, finalment, els austriacs van aconseguir un lleuger avantatge. Però la diferència no va ser abismal. Davant aquesta rivalitat, el jurat popular va ser el que va tenir la veu concedent del micròfon de vidre.
L'audiència va elegir Israel com el país guanyador, a una cançó que criticava l'assetjament escolar i la discriminació de gènere. És una llàstima que un tema tan esgarrifós s'expliqués d'una forma tan immadura i insultant. En canvi, als espectadors els va encantar aquest model de crítica social. La música va ser horrible i ambientava un tema seriós d'una manera vulgar. Aquesta va ser la causa de la seva victòria: el reflex de què les dones són éssers humans, i el públic no va tenir en compte la resta de paràmetres que ha d'acomplir una bona cançó: que la temàtica de la cançó sigui explicada amb humanitat, que el cantant tingui una potent veu i que la cançó estigui ambientada per una meravellosa música.
La gent, sens dubte, va exagerar. Israel va portar la pitjor cançó de tot el festival. Va ser més preferible el heavy metal d'Hongria, amb un dels guitarristes abalançat sobre el públic, que aquesta persona que va cloquejar sobre l'escenari. Però el paper d'Hongria no va ser l'únic del festival amb les seves peculiaritats. Un espontani li va treure el micròfon a la representant del Regne Unit, per tant, li van concedir el permís de tornar a cantar. No obstant, els britànico van rebutjar la proposta, perquè ja es van sentir el suficientment satisfets amb la seva actuació.
Eslovènia la va espifiar bastant en la seva representació. Quan la cançó va estar a punt d'acabar, la música es va parar i Lea Sirk va animar al públic a què cantés la seva lletra, envoltat en el so de les seves mans que van marcar el compàs. Davant la perplexitat del públic, ella va cridar Come on! Come on! (Vinga! Vinga!), però ella no va aconseguir fer cantar a una audiència que no coneixia la seva cançó.
Suècia ens va fer una interpretació bastant familiar, basada en l'estil d'un personatge que està completament sobrevalorat. Benjamin Ingrosso va presentar una espècie de Justin Bieber amb passos i efecte incorporat. No va ser la persona idònia per a guanyar el festival d'Eurovisió i, per sort, no es va alçar amb el micròfon de vidre.
Entre les millors cancions voldria destacar la d'Alemanya, Itàlia i Estònia. Michael Schulte, representant alemany, i el seu You let me walk alone (em vas deixar caminar sol) va commoure al món cantant sobre la mort del seu pare. Ermal i Fabrizio, duo italià, van comunicar el seu Non mi avete fatto niente (no em vas fer res), una obra que va transmetre que la unió entre les persones és més fort que el pànic terrorista provocat pels atemptats a Europa.
Indubtablement, la millor veu va ser la d'Elina Nechayeva. Aquesta poderosa soprano, amb la seva òpera La forza, va ser la veu més potent de la present edició. La millor cançó, sens dubte. No va guanyar l'Eurovisió, però va aconseguir una satisfactòria vuitena posició.
Referint-nos al paper d'Espanya, no hi ha paraules per a descriure el rebuig que vam tenir en la nit del 12 de maig. Vam quedar 23è d'un total de 26 països. La balada romàntica no va commocionar al públic europeu. Va ser la tercera cançó menys votada per l'audiència, el que va provocar que quedéssim tan malament a la classificació.
Salvador Sobral, guanyador d'Eurovisió 2017 va reconèixer que no li va agradar la composició que va guanyar. Ell, resignat, va haver de donar a Netta Barzibai el micròfon de vidre al conèixer-se el triomfador del festival. Hem passat d'una cançó bella i commovedora a una cançó ofensiva i patètica. Resulta frustrador, però la sort ja va estar feta; per tant, ens hem d'aguantar.
Com a conclusió, s'ha d'especificar que la guanyadora d'Eurovisió 2018 no ha estat merescuda per la seva pròpia actuació musical. Aquesta ha estat, sens dubte, una de les votacions més emocionants de la història del festival. Magnífiques cancions les d'Itàlia, Alemanya i, especialment, la d'Estònia en aquesta gala celebrada a Lisboa.
Donant fi a aquest article, us vaig a deixar la música guanyadora de l'any passat i una imatge amb la classificació del festival d'aquest mateix any:
