"Els pilars de la Terra", una lluita pel poder i la supervivència

Ken Follett va publicar un llibre que no només està considerat com el millor de la seva trajectòria literària, sinó que també és una de les millors novel·les de gènere històric. Els pilars de la Terra és una obra ambientada en l'univers del segle XII, a Anglaterra, citant una època en què la lluita pel poder i l'esforç per la supervivència són els punts clau que envolten la història.

Els pilars de la Terra està protagonitzat per diversos membres de la noblesa, el clergat i dels no privilegiats, i està escrita mitjançant un narrador omniscient en tercera persona.

Tom, un dels seus personatges, és un mestre de construcció que perd el seu treball a causa que William Hamleigh ja no vol que la construeixi. Lady Aliena havia rebutjat la seva petició de matrimoni, el que fa que William ja no vulgui la seva nova llar.

Tom i la seva família cauen en la fam i es veuen obligats a recórrer els boscos en busca de treball, travessant les diferents ciutats del comtat. No obtenen cap resultat. Al arribar al priorat de Kingsbridge, ell se sent entusiasmat pel fet de trobar-se davant una petita església amb necessitats de reparació. El seu somni etern fa presència en la seva mirada: construir la catedral més bella del món. Kingsbridge és un priorat; i com a priorat que és, es mereix un edifici majestuós que representi el poder de Déu. Tom entra en el priorat i pregunta en busca de treball.

Kingsbridge està en dificultats econòmiques i no li poden oferir un treball. No obstant, el nou prior, Philip, li dona un sostre, menjar i el fa mestre constructor de la nova catedral. No obtindrà un salari fins que el priorat obtingui ganàncies. Tot i això, Tom està meravellat. Té el projecte dels seus somnis en les seves pròpies mans i, indubtablement, no desaprofita la seva afortunada oportunitat. La construcció de la catedral es fa enmig d'un panorama d'inestabilitat política, on la guerra civil i la lluita pel poder seran els aspectes que dificultaran el procés de construcció.

Els pilars de la Terra és un escrit impressionant que ens cita a reflexionar sobre molts temes de l'època, però que molts encara segueixen essent existents en ple siglo XXI. La cobdícia, l'avarícia, la hipocresia religiosa, l'amor o la capacitat d'enfrontar-se a la mort sense por són alguns dels conceptes que conté la obra. Tot això està unit a un argument complert, elaborat i d'una qualitat indiscutible per a un escriptor que ha venut més de 150 milions d'exemplars al llarg de la seva carrera literària. Ken Follett va fer una novel·la fantàstica, irreprotxable i commovedora.

Com a conclusió, donant fi a aquest article, us vaig a deixar algunes frases cèlebres del llibre:

“Tenir fe en Déu no consistia en seure's mà sobre mà. Significava creure que un podia aconseguir el que es proposava, fent-lo el millor que pogués amb honradesa i energia.”

“Renunciar a la felicitat és com llançar pedres precioses a l'oceà. És molt pitjor que qualsevol pecat.”

“Recorda si us plau que l'orgull excessiu és un pecat normal, però que un home pot, amb la mateixa facilitat, frustrar la voluntat de Déu per una excessiva humilitat.”

“Pronunciar un jurament és posar la teva ànima en perill, solia dir. Mai pronuncieu un jurament a menys que preferiu morir al trencar-lo.”

“Els bisbes molt rarament deixaven als constructors que facin sols el treball. Amb frecuència un dels problemes del mestre constructor era tenir que calmar l'enfervorida imaginació dels clergues i establir uns límits pràctics a la seva desbordada fantasia.”

“En el món que hi ha fora del monestir, ningú es preocupa de tu. Els ànecs s'empassen els cucs i les guineus maten els ànecs. Després, arriba l'home i dispara contra les guineus. El diable caça l'home.”

“Stephen es va mostrar adolorit. Va al·legar que els bisbes, com a homes de Déu, no tenien necessitat de castells, i si els construïen no podia esperar que se'ls tratés com a homes de Déu.”

“Qualsevol imbècil pot formar part en una baralla, però l'home prudent sap mantenir-se lluny d'aquestes.”

“Philip es va adonar que, en una guerra civil, la primera baixa era la de la justícia.”

“Jack va tenir que contenir-se per no posar-se a riure. De què servia llançar diners a un tros de fusta? Però la gent havia estat adoctrinada per l'Església fins a tal punt que la seva reacció automàtica davant d'alguna cosa sagrada era la de donar diners.”