"Cançó manyaga" (Clementina Arderiu) i "Lenta humedad" (Vicente Aleixandre)

Aquesta setmana anem a endinsar-nos en els poemes següents sense cap introducció habitual, sense cap pauta. Solament amb una pregunta: quines emocions us causa? Llegiu els versos següents i ho descubrireu.

Català

Cançó manyaga (Clementina Arderiu)

Si una dolça feblesa m'escau,

jo diré com em plauen les roses;

si una dolça feblesa m'escau,

jo ho diria si goses no goses.

Com l'infant que ja sap que és petit

i se'n val amb ingènua malícia;

que ara em sento el voler arraulit,

pres tot ell d'un desig de carícia.

I seré una doneta només,

tota plena de planys i de noses,

i quan vingui l'amat amb son bes

li diré com em plauen les roses.

Castellà

Lenta humedad (Vicente Aleixandre)

Sombra feliz del cabello

que se arrastra cuando el sol va a ponerse,

como juncos abiertos— ya es tarde;

fría humedad lasciva, casi polvo—.

Una ceniza delicada,

la secreta entraña del junco,

esa delicada sierpe sin veneno

cuya mirada verde no lastima.

Adiós. El sol ondea

sus casi rojos, sus casi verdes rayos.

Su tristeza como frente nimbada,

hunde. Frío, humedad; tierra a los labios.

(Traducció: Lenta humitat)

Ombra feliç del cabell

que s'arrossega quan el sol va a pondre's,

com joncs oberts— ja és tard;

freda humitat lasciva, quasi pols—.

Una cendra delicada,

la secreta entranya del jonc,

aquesta delicada serp sense verí

en què la mirada verda no fa mal.

Adeu. El sol oneja

els seus quasi vermells, els seus quasi verds rajos.

La seva tristesa com front nimbada,

s'enfonsa. Fred, humitat; terra als llavis.

Traducció: Jorge de la Fuente