"A la meva filla Maria quan tenia un any, en temps de guerra" (Marià Manent) i "La ca
Aquesta setmana s'han escollit dos poemes relacionats amb l'hivern. Quina dels dos us agrada més? Llegiu-les i ho descubrireu.
Català
A la meva filla Maria quan tenia un any, en temps de guerra (Marià Manent)
Se'ns acosten al ràfec les branques de l'avet
i, lluny, quin so pregon fa estremir la finestra?
És trista la muntanya al cor del fred,
i és trista aquesta olor de la pobra minestra.
Com la rel, com el fruit en la boira de l'hort,
damunt la sina clara vas nodrint-te, adormida,
i s'assembla al silenci de la mort
aquest tebi silenci de la vida.
Castellà
La canción del invierno (Manuel Machado)
Los días están tristes y la gente se muere,
y cae la lluvia sucia de las nubes de plomo...
Y la ciudad no sabe lo que le pasa, como
el pobre corazón no sabe lo que quiere.
Es el invierno. Oscuro túnel, húmedo encierro,
por donde marcha, a tientas, nuestro pobre convoy.
Y nos tiene amarrados a la vida de hoy,
como un amo que tira de su cadena al perro.
Luto, lluvia, recuerdo. Triste paz y luz pobre.
Cerremos la ventana a este cielo de cobre.
Encendamos la lámpara en los propios altares...
Y tengamos, en estas horas crepusculares,
una mujer al lado, en el hogar un leño...
y un libro que nos lleve desde la prosa al sueño.
(Traducció: La cançó de l'hivern)
Els dies estan tristos i la gent es mor,
i cau la pluja bruta dels núvols de plom...
I la ciutat no sap el que li passa, com
el pobre cor no sap el que vol.
És l'hivern. Fosc túnel, humit tancament,
per on marxa, a les palpentes, el nostre pobre comboi.
I ens té amarrats a la vida d'avui,
com un amo que tira de la seva cadena al gos.
Dol, pluja, record. Trista pau i llum pobra.
Tanquem la finestra a aquest cel de coure.
Encenguem el llum en els propis altars...
I tinguem, en aquestes hores crepusculars,
una dona al costat, a la llar un tronc...
i un llibre que ens porti des de la prosa al somni.
Traducció: Jorge de la Fuente
