"Frankenstein o el Prometeu modern" és la plasmació de la bondat i la maldat de l'ésse

El títol d'aquest emblemàtic llibre, segurament, us resulta familiar a causa de què s'ha convertit en una de les novel·les més representatives del segle XIX i, a més, està considerada com una de les obres cabdals de la literatura del terror.

Frankenstein o el Prometeu modern es va començar a escriure el 1816, a Ginebra, quan a un parell d'amics i a la mateixa autora se'ls va ocórrer escriure cadascun, per separat, la seva pròpia història de terror. Allò va ser una fantàstica idea per evitar l'avorriment i el mal temps exterior. No obstant, el temps va millorar inesperadament i els seus amics van deixar de fer les seves històries per explorar els Alps suïssos. L'obra de Mary va ser l'única que es va finalitzar i, per tant, l'única que es va publicar. D'aquella divulgació s'ha fet un clàssic indubtable que aquest any ha celebrat el seu 200è aniversari.

Victor Frankenstein és un home de Ginebra que estudia filosofia de la natura a la universitat d'Ingolstadt. Allà, enmig dels seus estudis, se sent atret a la idea de crear vida mitjançant restes d'animals inerts.

És una nit plujosa i el cel llampega en el moment que Victor està al seu laboratori. Ell junta restes de vísceres i de parts del cos animals amb l'objectiu d'assolir un avanç en el camp del coneixement.

En aquesta nit del mes de novembre, encara que la lum de l'habitació és tènue, Victor veu com el seu experiment agafa resultat. Una criatura donada a l'existència per ell, lletja i horrible, obre els ulls, respira i es comença a moure. Es queda atònit, la creació d'aquest monstre de proporcions gegantines està complerta. Però, pres del terror i de l'horror, Victor surt del laboratori per anar-se a la seva habitació.

Amb el cos incorporat al seu llit, intenta descansar. Aconsegueix dormir-se però el seu somni està poblat de malsons. Se sent horroritzat davant la invenció d'aquesta bèstia sobrenatural. Totes les esperances que el van emprendre a fer un progrés en l'àmbit científic, s'esfumen. L'únic que aconsegueix percebre són remordiments en aquest moment.

Victor no vol saber res de l'ésser abominable que l'anomena “pare”. Només sent odi i repulsió davant de la seva presència. El monstre li intenta convèncer perquè ho accepti com si fos un fill seu; en canvi, la lluita de perspectives entre el creador i la seva creació provocarà el manifest entre el bo i el dolent que pot generar l'ésser humà.

Aquesta novel·la sobresurt del gènere de terror convencional a causa de què no mostra una sagnant història com a la resta de llibres de la mateixa classe, sinó que és una reflexió profunda sobre els sentiments que podem tenir els éssers humans. Un monstre resignat a viure en solitud, amb grans qualitats capaç de mostrar, però el rebuig de la societat i del mateix Frankenstein li va fer treure el pitjor d'ell: unes ànsies de vengança contra el seu propi “pare”, pretenent que Victor acabi patint la crua malenconia que sofreix ell. Per aconseguir-ho, recorrerà a perseguir-li contínuament i a l'assassinat dels seus éssers estimats, de tal manera que el seu creador tingui la seva mateixa angoixa i tristesa.

Com a conclusió, s'ha d'especificar que Frankenstein o el Prometeu modern és una novel·la fantàstica, tant per la forma en què està escrita com en el reflex dels pensaments de Victor i del monstre, que ha obtingut la seva fama d'una forma justa i mereixedora. Increïble obra de Mary Shelley que ha aconseguit, gràcies al seu talent, un renom veritablement guanyat.

Donant fi a aquest article, us vaig a deixar unes frases cèlebres del llibre:

“Quan estigui exultant per l'èxit, no tindré a ningú amb qui compartir la meva alegria; si l'abatiment em porta, no haurà qui intenti treure'm de la meva malenconia. Sempre puc confiar els meus pensaments al paper, per descomptat, però aquest és un pobre mitjà per comunicar els sentiments. Desitjo la companyia d'una persona que pensi com jo i que em comprengui sense necessitat de paraules. Pot ser que pensis, estimada germana, que soc un romàntic, però sento profundament la falta d'un amic.”

“Em cal molt un amic amb la sensibilitat suficient com per no menysprear-me per ser un somiador.”

“L'home no podia ser tan poderós, tan virtuós i magnífic, i al mateix temps tan despietat i malvat? En un moment semblava ser la mateixa encarnació del principi del mal i, al moment següent tot el que hi ha de noble i diví. Ser un home gran i virtuós semblava ser el major honor que podia esdevenir-li a un home sensible.”

“Quina estranya naturalesa la del coneixement! Una vegada que ha atrapat la ment, s'agafa a ella com un liquen sobre la roca”.

“Maleït creador! Per què vas crear un monstre tan horrible que fins vós mateix li vas donar l'esquena amb repulsió? Déu, en la seva compassió, va fer a l'home bell i atractiu, a la seva imatge i semblança. Però el meu cos és una obscena imitació del vostre, més horrible encara per aquest semblant. Satanàs tenia al seus companys, altres diables que l'admiraven i l'animaven, però jo estic sol i soc detestat”.

“La vida del viatger inclou moltes penúries entre tots els seus goigs. Els sentiments del viatger estan en constant canvi; i quan comença a descansar, es veu obligat a abandonar allò que li produeix plaer per alguna cosa nova que atreu la seva atenció i que abandonarà a la seva vegada per altra novetat”.