L'extraordinari fet d'escriure poesia
Avui estem a 21 de març, data simbòlica pels amants del vers perquè avui és el dia internacional de la poesia. Aquesta data va ser escollida el 1999 per la UNESCO per commemorar una de les mostres d'expressió més importants de la humanitat.
En homenatge a aquest dia, us cito la següent reflexió: per què la gent escriu poesia? Una pregunta aparentment absurda o insubstancial quan, en realitat, els motius que provoca que el veritable poeta les escrigui són molt més profundes del que es queda en el paper finalment reflectit.
L'autèntic poeta sent una confusió, un tumult d'idees a la ment pel fet de juntar-se l'esperit poètic amb el món real. La consciència està distreta, atordida, per tenir una cavil·lació causada per l'inspirar. Existeix un suplicat pensament que invoca i que murmura. Són com veus que procedeixen dels diferents confins del cap, sense rumb fix i sense orígen determinat, però que supliquen fugir cap a la llibertat, més enllà de les presons internes de l'ànima. En el moment que surten mitjançant una plasmació, aquest atordiment constant desapareix misteriosament. Per a ser sincers, és una de les sensacions de tranquilitat més meravelloses que la ment pot arribar a presenciar.
Aquesta és la veritable essència de la poesia: escriure només el que el cor i la ment us exigeix expressar. Si la ment no us ho demana, és a dir, es fa “poesia forçosa” pel simple fet de viure d'això, no és autèntica poesia. Es tracta d'una poesia artificial i freda que s'allunya del sentiment humà per la questió de què l'interior no ho reclama. Si vols fer poesia profunda, apel·la sempre al reflex d'unes emocions sinceres perquè, al cap i a la fi, no hi ha res que sigui més commovedor que les pròpies emocions internes.
Un poema pot ser extens o breu, amb mètrica o amb versos lliures, senzill d'entendre o complex. Això no importa, el veritablement important és la visualització sensorial d'una alteració que realment es vol manifestar.
Com a conclusió, acabo especificant el següent: escriviu només el que la vostra ment i el vostre cor percebi. Si no sentiu res, no serveix per res forçar l'existència d'un poema fred i superficial. Tal com deia Federico García Lorca: “la poesia no vol adeptes, vol amants”. Aquell que no senti la poesia, mai podrà aconseguir un sentir amb una obra de la seva pròpia mà. Solament un sincer amant del gènere és capaç de fer, amb els seus escrits, captivar.
