"Sempre al teu costat, Hachiko", una història d'eterna fidelitat

Aquest article està dedicat a una de les històries més captivadores en quant es refereix a la interacció entre l'animal i l'home. Sempre al teu costat, Hachiko és una pel·lícula dirigida per Lasse Hollström que reflecteix que els animals poden arribar a ser més fidels que les persones a través del seu commovedor final.

Parker Wilson és un professor que dona classes de música en una universitat. Quan va de camí a casa, es troba amb un cadell abandonat. Ell ho agafa i decideix emportar-se'l a casa, provisionalment, fins que trobi algú que reclami la seva pertinença. Es tracta d'un gos de la raça asiàtica Akita. En el moment que Parker entra amb l'animal a casa, la seva dona, Cate, li insisteix que no vol aquell nou visitant a dins de la llar. Ell la convenç de tal forma que el gos es quedi amb ells, però per poc temps, fins que algú confirmés qui és el seu propietari.

Parker decideix posar-li el nom de Hachiko. Passa el temps i l'animal no és reclamat. No obstant, Cate s'encapritxa del ca i, en consequència, decideix que el gos visqui amb ells.

Parker i Hachiko creen un vincle sincer entre amo i mascota. Tan autèntica és la seva unió que es forma un curiós succés tots els dies que ell ha d'anar a treballar. Hachiko acompanya al seu propietari fins a la Plaça de l'Estació i, quan el tren desapareix amb el professor a bord, ell torna a casa. A l'hora que Parker torna, el gos corre fins a la Plaça de l'Estació i es seu, sempre en el mateix lloc i en la mateixa posició, esperant al seu amo amb grans mostres d'afecte i alegria.

Aquest fet es repeteix tots els dies que Parker va cap a la universitat. Dia rere dia, l'animal fa que un somriure es posi sobre el seu destinatari. Ningú sabrà fins a quin punt la lleialtat d'aquell gos serà tan gran, tan sincera, que Hachiko sempre esperarà, malgrat el destí i les omnipotències, a un home que sempre serà el seu amic i que mai gosarà trencar la seva amistat.

Aquesta pel·lícula és una gran eina per reflexionar en què consisteix la veritable fidelitat. Fantàstic paper de Richard Gere i de Joan Allen que s'endinsa perfectament en els esdeveniments del relat.

Cauria destacar que la veritable història de Hachiko va ocórrer al Japó, en el lloc on, posteriorment, van aixecar una estàtua de bronze en el seu honor. Lasse Hollström va decidir canviar l'ambient de la història, fent una nova versió de la pel·lícula japonesa de 1987 Hachiko monogatari, a un ambient pròpiament americà i del segle XXI al que estem acostumats a veure a les pel·lícules de Hollywood. Malgrat això, l'argument està molt ben elaborat i, per tant, l'essència fonamental de l'obra es conserva amb la mateixa força.

També s'ha de ressaltar la banda sonora, una música meravellosa composta per Jan A.P. Kaczmarek. Aquí us afegeixo les dos millors composicions: Goodbye i To train together.

Com a conclusió, s'ha d'especificar que aquesta pel·lícula és absolutament captivadora, malgrat el canvi de context, i que s'endinsen en l'ànima d'aquells que la visualitzen.

Donant fi a l'article, us deixo una imatge de l'obra i algunes de les seves frases cèlebres:

La dona de Parker, Cate, s'apropa a Hachiko, el gos que sempre serà fidel malgrat les adversitats.

“—És un encant, li has posat nom?

—Ja ho crec: invitat temporal.”

“Tu l'has trobat a ell, o ell a tu. Qui sap. És el destí.”

“—Estimes la meva filla?

—Sí senyor. L'estimo.

—Això està bé, perquè és el que has de recordar quan tinguis un mal dia.”

“—Els Akites no solen complaure a la gent.

—Què fan?

—Va al tren perquè té un vincle especial amb tu.”

“No els pots comprar. Són japonesos, no americans. Per anar a buscar-te alguna cosa, haurà de ser per algun motiu especial.”

“Acostumo a pensar que hi ha un element en la música que no es pot capturar: la vida no pot capturar-se, no pot capturar-se el cor humà. El mateix moment de la creació es efímer.”