"La font" (Joan Teixidor) i "Noche oscura" (San Juan de la Cruz)

Aquesta setmana s'han escollit aquestes poesies per expressar el ràpid transcurs del temps i per representar la religió de forma completament fora del convencional. Joan Teixidor utilitza els camins, el pas dels núvols... com a referència a què el temps sempre passa i mai s'atura. En canvi, San Juan de la Cruz compara l'amor amb Déu com un amor de parella, en què l'Estimat és Jesucrist i l'Estimada és l'ànima humana. Llegiu els dos poemes i creeu la vostra pròpia reflexió.

Català

La font (Joan Teixidor)

Anàvem a la font quan ja queia la tarda,

resseguíem camins, corriols i dreceres,

ens arribava el cant que fa l'aigua i la pedra.

Érem els habitants d'un estiu de miracle,

tot era tan feliç que no ho enteníem.

Dames, cavallers, l'estol de nens i nenes,

el gaudi de la llum i l'hora fugissera,

els núvols divagant pel cel que s'enfosqueix

i trepitjant el verd el vestit blanc de Maria.

Ignoràvem Renoir però ja el pressentíem.

Castellà

Noche oscura (San Juan de la Cruz)

En una noche oscura con ansias, en amores inflamada, ¡oh dichosa ventura! salí sin ser notada, estando ya mi casa sosegada.

A oscuras, y segura, por la secreta escala disfrazada, ¡Oh dichosa ventura! a oscuras, y en celada, estando ya mi casa sosegada.

En la noche dichosa en secreto, que nadie me veía, ni yo miraba cosa, sin otra luz y guía, sino la que en el corazón ardía.

Aquesta me guiaba más cierto que la luz del mediodía, adonde me esperaba quien yo bien me sabía, en parte donde nadie parecía.

¡Oh noche que guiaste! ¡Oh noche amable más que la alborada: oh noche que juntaste Amado con Amada. Amada en el Amado transformada!

En mi pecho florido, que entero para él solo se guardaba, allí quedó dormido, y yo le regalaba, y el ventalle de cedros aire daba.

El aire de la almena, cuando yo sus cabellos esparcía, con su mano serena en mi cuello hería, y todos mis sentidos suspendía.

Quedeme, y olvideme, el rostro recliné sobre el Amado, cesó todo, y dejeme, dejando mi cuidado entre las azucenas olvidado.

(Traducció: Nit fosca)

En una nit fosca amb ànsies, en amors inflamada, oh joiosa ventura! vaig sortir sense ser notada, estant ja la meva casa assossegada.

A les fosques, i segura, per la secreta escala disfressada, Oh joiosa ventura! a les fosques, i en parany, estant ja la meva casa assossegada.

A la nit joiosa en secret, que ningú em veia, ni jo mirava cosa, sense altra llum i guia, sinó la que en el cor cremava.

Aquesta em guiava més cert que la llum del migdia, a on m'esperava qui jo bé em sabia, en part on ningú semblava.

Oh nit que vas guiar! Oh nit amable més que l'albada: oh nit que vas guiar Estimat amb Estimada. Estimada en l'Estimat transformada!

En el meu pit florit, que sencer per a ell només es guardava, allí va quedar-se dormit, i jo li regalava, i el ventall de cedres aire donava.