La recerca de la veritat en "Un monstre em ve a veure"

Aquesta novel·la de Patrick Ness va ser una evident inspiració per a què Juan Antonio Bayona rodés la pel·licula Un monstre em ve a veure, que va ser guanyadora de 9 premis Goya i 4 premis Platino.

Conor és un nen que totes les nits pateix el mateix malson: un terrible monstre es portava a la seva mare i desapareixia, absorbit per un profund abisme. Totes les nits es desperta sobresaltat. A més del seu dur present, la falta de son no ajuda al seu estat d'ànim.

La seva mare està malalta de càncer, ell pateix assetjament escolar i se sent absorbit per un estat de desesperació i malenconia. El seu pare es va marxar a viure als Estats Units després de la separació dels seus progenitors. No pot sentir-se més pres de la seva solitud. Pensa que la seva vida no li pot anar pitjor.

Després de tantes nits amb el mateix malson, Conor s'aixeca espantat perquè li sembla escoltar el seu nom. Llavors, creient que ho havia somiat, torna a tancar els ulls. Aquella estranya i desconeguda veu torna a ser escoltada, el seu nom és mencionat per segona vegada. Conor s'aixeca i treu el cap per la finestra, observant un panorama que ho deixa atònit.

Un monstre de proporcions gigantines aclama a Conor, però ell no sent cap por. Creu que no podria tenir mai un temor tan gran que el d'aquell turment que li assalta nit rere nit. Aquell ésser no és com aquella horrible bèstia que altera el seu continu malson. Per això no sent por, considera que aquest estat no es podria aixecar en front de qualsevol altra omnipotència.

Conor descobreix que el monstre li aguaita per canviar-li l'aspecte negatiu de la seva vida. Ell pensa que serà el responsable que causarà la curació del càncer que pateix la seva mare, però aquella criatura no és una divinitat. Ell busca la realitat més dura de Conor: la veritat. Només així podria seguir endavant com a persona.

Aquest llibre és una obra que reflecteix la dificultat que tenim les persones per acceptar la pèrdua dels nostres éssers estimats, i la impotència de no poder transformar la seva existència.

Com a conclusió, donant fi a l'article, us vaig a deixar algunes frases cèlebres de la novel·la:

“No penseu que no heu viscut prou com per no tenir una història que explicar”.

“Les històries són el més salvatge de tot. Les històries persegueixen i mosseguen i cacen”.

“Saps que la teva veritat, aquesta veritat que amagues, Conor O'Malley, és el que més por et dona en el món”.

“Les històries són criatures salvatges. Quan les deixes anar, qui sap dels desastres que poden causar?”.

“A vegades la gent necessita mentir-se a si mateixa més que cap altra cosa”.

“Sempre s'ha d'escoltar amb escepticisme la justificació dels homes que maten”.

“No sempre hi ha un bo. Ni sempre hi ha un dolent. Pràcticament tot el món està en algun punt intermedi”.

“Moltes coses que són veritat semblen falses”.

“Un assetjador amb carisma i bones notes segueix sent un assetjador”.

“Què importaria la distància si només fos un somni? No podria ser que un somni pogués creuar tota la ciutat caminant?”.

“La creença és la meitat de tota curació”.

“La teva vida no l'escrius amb paraules, l'escrius amb accions. El que penses no és important. L'únic important és el que fas”.