"Com la fina petjada" (Tomàs Garcés) i "Canta pájaro amante" (Lope de Vega)

Aquesta setmana s'han escollit aquestes dues poesies per representar la proximitat cap a la mort, segons Tomàs Garcés, i l'amor, segons Lope de Vega. Llegiu els dos poemes i admireu la bellesa de l'art líric.

Català

Com la fina petjada (Tomàs Garcés)

A Joan Triadú

Com la fina petjada de l'ocell de la neu,

fonedissa petjada,

com la flor d'ametller, la vida breu

se l'enduu la ventada.

Aquell nom que l'amant a l'escorça lliurà,

a l'escorça ferida,

és un signe oblidat que ningú llegirà.

Es desfà com la vida.

Fugissera petjada de l'ocell a la neu!

Surt el sol que l'esborra.

A la platja, l'onada -peu de plom, ala lleu-

colga sorres amb sorra.

Castellà

Canta pájaro amante (Lope de Vega)

Canta pájaro amante en la enramada selva a su amor, que por el verde suelo no ha visto al cazador que con desvelo le está escuchando, la ballesta armada. Tirale, yerra. Vuela, y la turbada voz en el pico transformada en yelo, vuelve, y de ramo en ramo acorta el vuelo por no alejarse de la prenda amada. Desta suerte el amor canta en el nido; mas luego que los celos que recela le tiran flechas de temor de olvido, huye, teme, sospecha, inquiere, cela, y hasta que ve que el cazador es ido, de pensamiento en pensamiento vuela.

(Traducció: Canta ocell amant)

Canta ocell amant a la enramada selva al seu amor, que pel verd terra no ha vist al caçador que amb desvetllament li està escoltant, la ballesta armada. Llença-li, erra. Vola, i la pertorbada veu en el pic transformada en gel, torna, i de ram en ram escurça el vol per no allunyar-se de la peça estimada. D'aquesta sort l'amor canta en el niu; però després que la gelosia que recela li llencen fletxes de temor d'oblit, fuig, tem, sospita, inquereix, cela, i fins que veu que el caçador és anat, de pensament en pensament vola.