Curiositats entre el català i el castellà

És cert que en moltes ocasions moltes persones que vivim en zones de parla catalana tenim tendència a utilitzar expressions errònies provocat per la influència de la llengua contrària.

Sorprenent però cert, hi ha paraules considerades incorrectes pels mestres. Això és a causa de falta de coneixement sobre l'ús correcte dels dos idiomes.

Un exemple molt comú és quan estem al col·legi, a primària, especialment havent una conversació entre el professor i l'alumne:

—Com pot ser que no tinguis fets els deures?

I la resposta és:

—És que no vaig vindre.

En aquest moment, el professor et recrimina dient que es diu “venir” i no “vindre”. Però no, està ben dit. Segons la institució encarregada de la regulació de la llengua catalana, l'Institut d'Estudis Catalans, s'accepten els infinitius “tindre”, “vindre” o “valdre” amb la mateixa igualtat que són acceptats els infinitius “tenir”, “venir” o “valer”.

Encara que sembli un castellanisme, la paraula “mançana” està acceptada en català de la mateixa forma que la Real Academia Española accepta el terme “poma” en llengua castellana.

Així hi ha infinitat de casos. Per exemple, les paraules “botella” i “pruna” estan acceptades per igual en les dues llengües.