"A una donzella" (Josep Carner) i "Ándeme yo caliente" (Luis de Góngora)

Aquesta setmana he escollit aquestes dues poesies per a representar el amor a una persona i el ràpid transcurs del temps, segons Josep Carner, i el que realment és essencial per viure, segons Luis de Góngora. Llegiu aquestes dues grans obres de la lírica. Als amants de la poesia els agradaran.

Català

A una donzella (Josep Carner)

No saps encara quin demà t'espera

i tombes a l'ahir, ja desaprès,

tes espatlles de neu, sense altre pes

que l'ombra de la teva cabellera.

Com, aturat d'un llac a la ribera,

el vent no el vol per cap afany malmès,

tampoc no vull que, massa d'hora oprès,

ton cos llangueixi en la gerdor primera.

Així la sorda conspiració

d'amor i mort no es vulgui abatre encara

sobre el teu dia ardent i trescador;

i que, en topant la senectut avara,

en el record jo pugui veure encara

tos ulls, encís d'un món sense dolor.

Castellà

Ándeme yo caliente (Luis de Góngora)

Ándeme yo caliente Y ríase la gente. Traten otros del gobierno Del mundo y sus monarquías, Mientras gobiernan mis días Mantequillas y pan tierno, Y las mañanas de invierno Naranjada y aguardiente, Y ríase la gente. Coma en dorada vajilla El príncipe mil cuidados, Cómo píldoras dorados; Que yo en mi pobre mesilla Quiero más una morcilla Que en el asador reviente, Y ríase la gente. Cuando cubra las montañas De blanca nieve el enero, Tenga yo lleno el brasero De bellotas y castañas, Y quien las dulces patrañas Del Rey que rabió me cuente, Y ríase la gente. Busque muy en hora buena El mercader nuevos soles; Yo conchas y caracoles Entre la menuda arena, Escuchando a Filomena Sobre el chopo de la fuente, Y ríase la gente. Pase a media noche el mar, Y arda en amorosa llama Leandro por ver a su Dama; Que yo más quiero pasar Del golfo de mi lagar La blanca o roja corriente, Y ríase la gente. Pues Amor es tan cruel, Que de Píramo y su amada Hace tálamo una espada, Do se junten ella y él, Sea mi Tisbe un pastel, Y la espada sea mi diente, Y ríase la gente.

(Traducció: Camini jo calent)

Camini jo calent I que es rigui la gent. Tractin altres del govern Del món i les seves monarquies, Mentre que governen els meus dies Mantegues i pa tendre, I els matins d'hivern

Taronjada i aiguardent, I que es rigui la gent. Mengi en daurada vaixella El príncep mil cures, Com píndoles daurats; Que jo a la meva pobra tauleta Vull més una botifarra Que a la graella rebenti, I que es rigui la gent. Quan cobreixi les muntanyes De blanca neu el gener, Tingui jo ple el braser De glans i castanyes, I qui les dolces falòrnies Del Rei que va enrabiar m'expliqui, I que es rigui la gent. Busqui molt en hora bona El mercader nous sols; Jo petxines i cargols de mar Entre la menuda sorra, Escoltant a Filomena Sobre el pollancre de la font, I que es rigui la gent. Passi a mitjanit el mar, I cremi en amorosa flama Leandro per veure la seva Dama; Que jo més vull passar Del golf del meu trull La blanca o vermella corrent, I que es rigui la gent. Doncs Amor és tan cruel, Que de Píramo i la seva estimada Fa tàlem una espasa, On s'ajuntin ella i ell, Sigui el meu Tisbe un pastís, I l'espasa sigui la meva dent, I que es rigui la gent.