"El plor" (Quim Ponsa) i "Soneto XXIII" (Garcilaso de la Vega)

Aquesta setmana he escollit una poesia de Quim Ponsa per a expressar tot allò que plora per la frustració del món, però també destaca que li agrada plorar perquè li fa sentir més humà. En canvi, Garcilaso de la Vega representa l'amor i el ràpid transcurs del temps. Veieu la situació d'aquest món tal com ho va escriure Quim Ponsa? Teniu una preocupació per la fugida del temps, com Garcilaso de la Vega. Llegiu les dues poesies. Són origen de reflexió.

Català

El plor (Quim Ponsa)

Poc a poc rodola galta avall la llàgrima, aquella llàgrima d’enyor, enyor a un espai, a un temps, a una persona, a un animal, enyor. És tant sa plorar, tant... tant que se’m fa difícil poder-ho catalogar o valorar. M’agrada plorar, em fa més home, més tendre, molt més humà, em lubrifica i em lenifica. Ploro de vegades per poca cosa, per un gest, per una imatge, una simple fotografia. Em fan plorar les noticies. L’explotació infantil. El maltractament animal, la violència masclista, el racisme, el feixisme..... Però també una flor perfecte, l’olor intensa del romaní, la maria lluïsa, el gessamí que em transporten a racons a vivències passades agradables o simplement tràgiques. El riure d’un nen, o la pluja intensa, La mort... Però sobretot l’enyor, aquell enyor tant difícil de combatre tant impossible de digerir tant injust i tant necessari. L’enyor, el plor, la vida...

Castellà

Soneto XXIII (Garcilaso de la Vega)

En tanto que de rosa y de azucena se muestra la color en vuestro gesto, y que vuestro mirar ardiente, honesto, con clara luz la tempestad serena; y en tanto que el cabello, que en la vena del oro se escogió, con vuelo presto por el hermoso cuello blanco, enhiesto, el viento mueve, esparce y desordena: coged de vuestra alegre primavera el dulce fruto antes que el tiempo airado cubra de nieve la hermosa cumbre. Marchitará la rosa el viento helado, todo lo mudará la edad ligera por no hacer mudanza en su costumbre.

(Traducció: Sonet XXIII)

En tant que de rosa i de lliri es mostra el color en el vostre gest, i que el vostre mirar ardent, honest, amb clara lum la tempesta serena; i en tant que el cabell, que en la vena de l'or es va escollir, amb vol ràpid pel bell coll blanc, aixecat, el vent mou, escampa i desordena: agafeu de la vostra alegre primavera el dolç fruit abans de què el temps irat cobreixi de neu la bella cimera. Pansirà la rosa el vent gelat, tot ho mudarà l'edat lleugera per no fer mudança en el seu costum.