“The impossible”, la vida canvia en questió d'uns instants

El cinema espanyol, generalment, no sol tenir un públic extens més enllà dels límits nacionals. Però hi ha una excepció. Aquesta pel·lícula tracta d'un fet real que ha aixecat tot tipus d'emocions aquí i a l'estranger, especialment a Europa i als Estats Units.

Juan Antonio Bayona va commoure al mateix Steven Spielberg amb un film que mostra la supervivència d'una família espanyola al terratrèmol de Sumatra el 2004. Ewan McGregor (Enrique Álvarez) i Naomi Watts (María Belón) reflecteixen, juntament amb el meravellós paper de la resta d'actors, una història de superació més enllà de la desesperació.

Enrique, María i els seus cinc fills (Lucas, Simón i Tomás) viatgen a Tailàndia per celebrar les vacances de Nadal. Un autèntic paradís sens igual, un gran hotel i hores senceres per estar junts en aquell preciós lloc. Tot sembla de meravella quan estan a la piscina de l'hotel on s'allotgen al costat del mar, però la vida els donarà un canvi brutal.

Un tsunami destrossarà l'hotel i, després de la tragèdia, cadascun veurà que no està junta tota la família. El desconsol de pensar que se'ls ha emportat l'aigua, que estan morts o que mai es podran trobar debilitarà les conciències dels personatges. Només el destí, els instints de recerca i de supervivència marcaran el futur de les seves vides.

Aquesta obra del setè art se sobresurt del cinema espanyol convencional, fent una pel·lícula d'una qualitat perfecta mitjançant la plasmació de la sorprenent història de la família Álvarez Belón.

Actors, successos, emoció, realitat, fotografia, director, guió... tot és perfecte en aquesta pel·lícula que ha captivat a milions de persones. També s'ha de destacar la música, una banda sonora composta per l'artista biscaí Fernando Velázquez.

Com a conclusió, s'ha d'especificar que The impossible és una mostra que la vida pot arribar a canviar-te en questió d'uns instants, i que l'esperança hauria de ser l'únic que no s'ha de perdre.

Donant fi a aquest article, us vaig a deixar una imatge impactant de la pel·lícula i algunes de les seves frases cèlebres:

Instant en què un tsunami provocat pel terratrèmol de Sumatra agafa desprevinguda als qui estaven a l'hotel. En el centre està un dels fills d'Enrique i María, Lucas, aterrit després d'agafar la seva pilota.

“Però saps quan he tingut més por? Quan vaig sortir, al trobar-me sol, això m'ha donat por, però us he vist als dos en aquest arbre i ja he deixat de tenir tanta por perquè sabia que no estava sol”.

“Quan tot està perdut, allò pel que lluitem defineix qui som”.

“—Algunes d'aquestes estrelles es van apagar fa molt, molt de temps. Ho sabies?

—Estan mortes, no?

—Estan mortes. Però una vegada van ser tan brillants que la seva llum segueix viatjant per l'espai i encara les podem veure-les.

—Com se sap quines estan mortes i quines no?

—No es pot, és impossible. És un misteri meravellós, no?”

“—Lucas, gràcies per cuidar de la teva mare.

—Ens cuidem l'un a l'altre”.