"Potser ets l'ombra rient i fugitiva" (Carles Riba) i "La fuente" (Rubén Dar
Les poesies d'aquesta setmana parlen de dos temes: l'amor i la temptació a fer el mal davant de les circumstàncies que no ho podem evitar. A què són meravelloses? Llegiu les dues poesies i reflexioneu. Segur que us agradaran.
Català
Potser només ets l'ombra rient i fugitiva (Carles Riba)
Potser només ets l'ombra rient i fugitiva
d'un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t'he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.
No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;
fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.
Castellà
La fuente (Rubén Darío)
Joven, te ofrezco el don de esta copa de plata para que un día puedas colmar la sed ardiente, la sed que con su fuego más que la muerte mata. Mas debes abrevarte tan sólo en una fuente,
otra agua que la suya tendrá que serte ingrata, busca su oculto origen en la gruta viviente donde la interna música de su cristal desata, junto al árbol que llora y la roca que siente.
Guíete el misterioso eco de su murmullo, asciende por los riscos ásperos del orgullo, baja por la constancia y desciende al abismo
cuya entrada sombría guardan siete panteras: son los Siete Pecados las siete bestias fieras. Llena la copa y bebe: la fuente está en ti mismo.
(Traducció: La font)
Jove, t'ofereixo el do d'aquesta copa de plata per a què un dia poguis satisfer la set ardent, la set que amb el seu foc més que la mort mata. Però hauràs d'abeurar-te tan sols en una font,
altra aigua que la seva haurà que ser-te ingrata, busca el seu ocult origen a la gruta vivent on la interna música del seu cristal deslliga, al costat de l'arbre que plora i la roca que sent.
Guiï-te el misteriós ressò del seu murmuri, ascendeix per les cingleres aspres de l'orgull, baixa per la constància i descendeix a l'abisme
en què l'entrada ombrívola guarden set panteres: són els Set Pecats les set bèsties feres. Omple la copa i beu: la font està en tu mateix.
Traducció: Jorge de la Fuente
