La Guerra Civil Espanyola i un amor inesperat en "Per qui toquen les campanes"

Moltes vegades l'amor sorgeix quan no ho tens premeditat. Això ho demostra aquesta novel·la escrita per Ernest Hemingway, guanyador del premi Nobel de literatura el 1954. Aquest llibre va ser escrit el 1940 i relata una història ambientada en la Guerra Civil Espanyola, fet que va conèixer a la perfecció a causa de que va ser corresponsal durant el conflicte.

Robert Jordan, professor d'espanyol a Montana (Estats Units), viatja a Espanya per combatre a favor del bàndol republicà. Allà rep ordres del general Golz. Golz li encarrega una missió: destrossar un pont que dona accés a una caserna de l'exèrcit nacional. Així es podria evitar una contraofensiva del bàndol franquista.

L'estatunidenc viatja cap a les muntanyes properes a Segovia amb dues motxilles de dinamita sobre les espatlles. Golz li havia nomenat especialista en explosius i se'ls havia donat per efectuar la missió. Allà coneixerà a diversos partidaris de la república amagants entre aquestes muntanyes per lliurar-se de la mort.

Robert Jordan els explica el seu pla i ells estaran disposats a ajudar-lo en el que faci falta. A mesura que es preparen per actuar, ells s'intercanviaran experiències personals sobre la guerra i es coneixeran millor.

Enmig de tota aquesta planificació, Robert Jordan coneixerà a Maria, una noia que ha patit diferents tragèdies durant la guerra. A partir de llavors, l'amor tindrà un paper fonamental a la seva vida.

Aquesta novel·la és una meravellosa obra que demostra que l'amor pot sorgir fins i tot dels llocs més inesperats. A més, fa un reflex versemblant del patiment i de la tragèdia de la Guerra Civil Espanyola.

Aquest llibre pot arribar a sorprendre en els diàlegs entre Robert Jordan i els republicans amagats a les muntanyes. Les converses o la forma de pensar són alguns dels trets que podries veure familiar, a causa de que plasma el pensament i la personalitat espanyola que tant se'ns reconeix des d'un punt de vista sincer i objectiu. Ernest Hemingway va fer una plasmació magnífica a causa de que va estar vivint a Espanya molts anys, va tenir molts amics espanyols i va conèixer la seva cultura i el seu estil de vida a la perfecció.

Com a conclusió, aquesta novel·la és una de les històries més commovedores que tracta sobre el conflicte. Gran reflex de la tragèdia, de l'amor inesperat i de la forma de pensar dels espanyols.

Donant fi a aquest article, us vaig a deixar algunes frases cèlebres del llibre:

“El fanatisme era una cosa estranya. Per ser fanàtic s'ha d'estar absolutament segur de tenir la raó i res infon aquesta seguritat, aquest convenciment de tenir la raó com la continència. La continència és l'enemic de l'heretgia".

"Quines poques coses coneixem del que s'ha de conèixer! M'agradaria viure molt, en comptes de morir avui, perquè he après molt en aquests quatre dies sobre la vida. Crec que he après més que durant tota la meva vida. M'agradaria ser vell i saber les coses a fons. Em pregunto si es segueix aprenent o bé si no hi ha més que certa quantitat de coses que cada home pot comprendre. Jo creia saber moltes coses i, de veritat, no sabia res. M'agradaria tenir més temps".

"De tots els homes, el borratxo és el pitjor. El lladre, quan no roba, és com qualsevol home. L'estafador no estafa als seus. L'assassí té a casa seva les mans netes. Però el borratxo fa pudor i vomita en el propi llit i dissol els seus òrgans en l'alcohol".

"Morir no tenia importància ni es feia de la mort cap idea aterridora. Però viure era un camp de blat balancejant-se a impulsos del vent en el flanc d'un turó. Viure era un falcó en el cel. Viure era un càntir entre la pols del gra segat i la palla que vola. Viure era un cavall entre les cames i una carrabina a l'espatlla, y un turó, i una vall, i un rierol vorejat d'arbres, i l'altre costat de la vall amb altres turons al lluny".

"Ja que la seva ràbia s'havia dissipat es trobava excitat plaentment amb la tempesta, com li succedia sempre amb les tempestes. En una nevada, un temporal, un aiguat tropical o una tempesta d'estiu amb molts trons a les muntanyes trobava sempre una excitació que no se sembla a res. Era com la excitació de la batalla, però més neta".

"No t'enganyis sobre l'amor que sentis per algú. El que passa és que la gran majoria de la gent no tenen la sort de trobar-lo... Haurà sempre gents que diguin que això no existeix, perquè no han pogut aconseguir-lo. Però jo et dic que existeix i que has tingut sort, encara que moris demà".

"Els feixistes estan abrigats -va pensar-, i molt a gust, i demà per la nit els matarem. És una cosa estranya i no m'agrada pensar en això. Els he estat observant tot el dia; són homes com nosaltres. Crec que podria anar a la serradora, trucar a la porta i que seria ben rebut; si no fos perquè tenen l'ordre de demanar els papers a tots els viatgers. Però entre ells i jo no hi ha més que ordres. Aquests homes no són feixistes. Els anomeno així, però no ho són. Són pobres gents com nosaltres. No haurien d'haver combatut mai contra nosaltres, i no m'agrada gens la idea de matar-los".

"Comprendre és perdonar".

"Aquesta gent és meravellosa quan és bona. No hi ha gent com aquesta quan és bona, i quan és dolenta no hi ha gent pitjor en el món".

"La gent bona, si es pensa una mica en allò, ha estat sempre gent alegre".

"No hi ha animal més lliure que el gat; però enterra els seus excrements. El gat és el millor anarquista".

"Ho tens ara, i aquest ara és tota la teva vida. No existeix res més que el moment present. No existeixen ni l'ahir ni el demà. A quina edat has d'arribar per poder comprendre-ho?".

"El món és bell y val la pena lluitar per ell".