"Paraules de la mort" (Màrius Torres) i "El remordimiento" (Jorge Luis Borges)

Aquesta setmana he escollit aquestes poesies per a representar un element comú: la mort. Màrius Torres expressa el sentiment de la mort en un moment en què la vida es veu acabada. En canvi, en el cas de Jorge Luis Borges, el poema parla d'una mort en vida per no haver aconseguit el que es desitja: la felicitat. Espero que admireu els dos poemes com es mereixen.

Català

Paraules de la mort (Màrius Torres)

Tu, jove moribund, que ara m'has dit Amarga,

amargs són els teus llavis per comprendre el meu gust!

Si em trobessis al fons d'una vida més llarga,

quan em diries Dolça també fores injust.

El meu sabor és fet de milions de vides

que ha apagat el meu bes, obscur en la fredor:

Astres, ànimes, déus. I ara que ets tu que em crides,

seré un instant amarga de la teva amargor….

Gran ocell de silenci, indiferent i muda

germana de la Nit, sobre la carn vençuda

el meu vol és profund i pàl.lid, però breu.

Calmo, amb dits de repòs, la seva última alarma;

però, més que l'angúnia, m'allunya d'aturar-me

la llum d'alba de l'àngel que ve darrera meu.

Castellà

El remordimiento (Jorge Luis Borges)

He cometido el peor de los pecados que un hombre puede cometer. No he sido feliz. Que los glaciares del olvido me arrastren y me pierdan, despiadados. Mis padres me engendraron para el juego arriesgado y hermoso de la vida, para la tierra, el agua, el aire, el fuego. Los defraudé. No fui feliz. Cumplida no fue su joven voluntad. Mi mente se aplicó a las simétricas porfías del arte, que entreteje naderías. Me legaron valor. No fui valiente. No me abandona. Siempre está a mi lado La sombra de haber sido un desdichado.

(Traducció: El remordiment)

He comès el pitjor dels pecats que un home pot cometre. No he estat feliç. Que les glaceres de l'oblit m'arrosseguen i em perdin, despietats. Els meus pares em van engendrar pel joc arriscat i bell de la vida, per la terra, l'aigua, l'aire, el foc. Els vaig defraudar. No vaig ser feliç. Complerta no va ser la seva jove voluntat. La meva ment es va aplicar a les simètriques porfídies de l'art, que entreteixeix foteses. Em van llegar valor. No vaig ser valent. No m'abandona. Sempre està al meu costat L'ombra d'haver estat un desgraciat.