"Excèlsior" (Joan Maragall) i "En el principio" (Blas de Otero)

Les poesies d'aquesta setmana s'han escollit per expressar el sentiment de la llibertat des de dos horitzons diferents. Joan Maragall expressa l'evasió de la societat governada pels nobles per fugir allà on els somnis personals es consideren l'essència principal de les nostres vivències. En canvi, Blas de Otero expressa que la paraula és el major sistema per comunicar les injustícies i les penúries de l'ésser humà. Llegiu les dues poesies, segur que als poetes les apreciaran.

Català

Excèlsior (Joan Maragall)

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil·la

aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,

no miris les platges roïns,

dóna el front en el gran aire,

sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,

del cel al mar transparent,

sempre entorn aigües esteses

que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,

fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;

sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,

oblida't de ton regrés:

no s'acaba el teu viatge,

no s'acabarà mai més.

Castellà

En el principio (Blas de Otero)

Si he perdido la vida, el tiempo, todo lo que tiré, como un anillo, al agua, si he perdido la voz en la maleza, me queda la palabra. Si he sufrido la sed, el hambre, todo lo que era mío y resultó ser nada, si he segado las sombras en silencio, me queda la palabra. Si abrí los labios para ver el rostro puro y terrible de mi patria, si abrí los labios hasta desgarrármelos, me queda la palabra.

(Traducció: En el principi)

Si he perdut la vida, el temps, tot el que vaig llençar, com un anell, a l'aigua, si he perdut la veu en la mala herba, em queda la paraula. Si he patit la set, la fam, tot el que era meu i va resultar ser res, si he segat les ombres en silenci, em queda la paraula. Si vaig obrir els llavis per veure el rostre pur i terrible de la meva pàtria, si vaig obrir els llavis fins estripar-me'ls, em queda la paraula.