Creus que la societat està capacitada per acceptar a les persones que tenen malformacions?

La lliçó d'August és un llibre juvenil escrit per la Raquel Jaramillo Palacio, coneguda també com a R.J. Palacio, escriptora nord-americana que ha escrit diverses novel·les juvenils com La lliçó d'August o Wonder, que va ser publicat el 14 de febrer de 2012.

Principalment, R. J. Palacio volia reflectir l'amabilitat en aquest llibre però el seu missatge s'ha convertit en el millor antídot contra el bullying tal i com diu en la portada del seu llibre. Aquesta escriptora va visitar Barcelona en 2012 just a Sant Jordi i es va oferir a fer una presentació un dia abans davant de nens i nenes que formen part de la FICAT. La fundació FICAT és una entitat privada catalana sense ànim de lucre, fundada en el 2000. La missió de la fundació és lluitar contra la desigualtat social i defensar els drets humans.

Centrant-nos en el llibre, l’Auggie Pullman és un nen de deu anys fan de La guerra de les galàxies que va néixer amb una malformació facial. Ha passat per vint-i-set operacions però ara haurà de fer front a un gran repte encara més difícil per a ell: assistir per primera vegada a l'escola. Gràcies al suport dels seus pares, l’Isabel i el Nate, l’Auggie tractarà d'adaptar-se entre els seus nous companys i professors, demostrant que malgrat el seu aspecte físic és un nen com un altre qualsevol. Encara que no és un repte fàcil, ja que en l'actualitat no tots acceptem a les persones que són diferent a nosaltres.

La història de Auggie ens presenta tal com és la nostra societat d'avui dia. Plena de prototips que creiem que són els ideals de bellesa i etiquetes que posem a la gent abans de conèixer a la persona. Per exemple, una noia ha de ser prima, rossa i amb ulls blaus per ser “perfecta” i un noi ha de ser alt, fort i maco per entrar dins dels ideals de bellesa de la societat actual. Per tant, aquest text ens ensenya la importància de conèixer abans a una persona per poder opinar d'ella.

L’Auggie té una germana que es diu Via, més gran que ell, que està en plena adolescència. Via quan era petita s'avergonyia de que el seu germà fos sempre a qualsevol lloc amb un casc d'astronauta que li encantava perquè ningú li vira la cara. A mesura que va passar el temps es va sentir més i més orgullosa del seu germà petit i en tot moment li va recolzar en totes les seves decisions, per la qual cosa l’Auggie va tenir encara més ganes d'afrontar aquest gran repte d'anar al col·legi.

Per l’Auggie el fet de conèixer a gent nova amb la qual mai s'havia relacionat abans és tot un repte, ja que el mai havia anat al col·legi perquè no se sentia amb forces d'assistir. Gens més començar el llibre d’Auggie visita el que serà el seu proper col·legi durant uns anys. Se sent estrany, desorientat i sobretot amb molta por. El director crida a tres alumnes que seran els seus propers companys de classe perquè li ensenyin el col·legi. Tots van fer el que haguéssim fet tots; preguntar-li sobre la seva malformació, però potser el seu company Julián l'hi hauria d'haver preguntat de manera menys grollera. Potser, no estem habituats a veure persones diferents a nosaltres, no creïs?

Dins del col·legi coneix a la Summer, una noia amb el pèl castany, llarg i ondat. Es van conèixer a l'hora de menjar, mentre l’Auggie estava menjant ella li va preguntar si es podia asseure amb ell, al que ell va respondre << No fa falta que facis això >> referint-se al fet que no cap a falta que fes el “papelón” d'acostar-se a ell com van fer altres nens, que estaven sota les ordres del director. Al que ella li va respondre amb un lleu somriure. Aquí va ser el començament d'una gran amistat.

En est mini fragment, podem observar com la Summer deixa de banda els prejudicis que hi ha cap a l’Auggie i intenta acostar-se a ell per conèixer-ho millor. Tots nosaltres hauríem de fer com ella, deixar-nos d'influenciar per altres persones o simplement conèixer abans de jutjar, ja que pot ser que aquell noi que et sembla el més rar del món pugui convertir-se en el teu millor company d'aventures.

En conclusió, actualment vivim en una societat amb massa prejudicis que ens impedeixen conèixer a gent nova, ja que principalment ens deixem guiar pel físic o simplement pels rumors d'aquella persona.

Donant fi a aquest article, a continuació us deixo amb el tràiler de la pel·lícula d'aquest llibre estrenada l'1 de desembre de 2017 i alguna de les frases més emotives que surten en el llibre.

“Han vingut metges de ciutats llunyanes,

solament per veure'm

i ajupir-se sobre el meu llit

sense creure el que veien.

Diuen que dec ser una de les meravelles

de la creació de Déu,

però són incapaces d'oferir

una explicació”.

Natalie Merchant, <<Wonder>>

“El destí va somriure i la fortuna va riure quan es va acostar al meu bressol…”.

Natalie Merchant, <<Wonder>>

“Quina obra d'art és un home! Quin noble la seva raó! Quin infinit en les seves facultats! Què explicito i admirable en forma i moviment! Què semblat a un àngel en els seus actes! Què semblant a un déu en la seva percepció! És la bellesa del món…!”.

Shakespeare, Hamlet

“Ets preciós, diguin el que diguin. Que les paraules no et deprimeixin. Ets preciós es miri per on es miri. Sí, que les paraules no et deprimeixin”.

Christina Aguilera, <<Beautiful>>