"Titanic", un amor que va canviar tota una vida

“Si saltes tu salto jo” és una de las frases que representen aquesta pel·lícula dirigida en 1997 per James Cameron. Vint anys acaba de complir un clàssic de tres hores que ha emocionat al públic de la gran pantalla. Justament avui és el vintè aniversari de la seva estrena al cinema. Guanyadora de 11 Oscars, és més, cap pel·lícula ha obtingut un número major de premis en la gala més important del setè art que aquesta.

Una dona centenària anomenada Rose DeWitt Butaker estava a casa seva fent estris artesanals de fang mentres que, mitjançant la televisió, escolta el següent: un equip d'expedició estava estudiant les restes del Titanic i estaven informant d'una important troballa. Després d'obrir la caixa forta d'una de les cabines del vaixell, troben un full en què estava dibuixat en llapis el retrat d'una bella dona recolzada i nua. Lluïa un diamant d'un valor incalculable com a collaret. Era una joia que es remuntava als temps de Lluís XVI i era conegut com “El cor de la mar”.

Rose es va sorprendre al veure el retrat que Jack Dawson li va fer a bord del Titanic. Va trucar a l'equip d'exploradors i els va confessar que ella era la dona del dibuix. Es va reunir amb ells i va decidir explicar la seva commovedora història.

Rose DeWitt Butaker va salpar en 1912 a bord del Titanic, a primera classe, amb la seva mare Ruth i el seu promès Caleron Hockey, a qui realment no estimava. Ruth insistia en què es casés amb ell pels diners, però passarà un succés inesperat.

Després del pas de vàries peripències, Rose s'enamora de Jack, un passatger de tercera classe que va guanyar el seu passatge amb una mà al Poker i la seva gran passió és el dibuix. Ruth no veurà amb bons ulls aquesta relació i Caleron menys encara. Tot el destí serà determinat per un simple factor: la inundació del Titanic després del xoc amb un iceberg.

Aquesta pel·lícula és una sorprenent obra, perfecta de l'inici al final en tot tipus de detalls: la reconstrucció del vaixell a tamany real, el grandíssim paper de Leonardo Dicaprio i de Kate Winslet i el reflex de la tragèdia.

La banda sonora s'endinsa totalment en l'ànima de Rose. James Horner va fer que la història tingués més significat amb les seves impressionants peces musicals, especialment amb “Rose” i “Hynn to the sea”.

A més, Titanic té una cançó convertida en un clàssic. Composta per James Horner i cantada per Rose Dion. A la pel·lícula no apareix, degut a què James Cameron va considerar que la seva pel·lícula tenia una qualitat tan alta que no era imprescindible tenir una cançó. Una cançó al desgrat de gran part de l'equip tècnic de Titanic, fins i tot Kate Winslet va admetre que “li donaven ganes de vomitar” cada cop que l'escoltava. No obstant, aquesta cançó va commoure a milions d'espectadors i va guanyar l'Oscar a la millor cançó, igual que la seva música va guanyar el premi Oscar a la millor banda sonora.

Com a conclusió, aquesta pel·lícula és molt recomenable per a tots els amants del cinema emotiu. Una veritable història d'amor en què el teló és l'enfonsament del vaixell més famós de tots els temps i gran mereixedora de tots els seus premis. Un clàssic que perdura en la ment de molts espectadors i que va emocionar a molts que la van veure.

Per a finalitzar, us afegeixo una fotografia impactant de la pel·lícula i podreu llegir algunes de les seves frases cèlebres.

Rose i Jack lluiten per sobreviure després de l'enfonsament del Titanic. Estan surant en mig de l'Atlàntic i corren el perill de morir d'hipotermia.

“Quan no tens res, no tens res que perdre”.

“Esperar a viure, esperar a morir... esperar una absolució que mai arribaria”.

“Exteriorment era tot el que una joveneta ben educada havia de ser, però el meu interior cridava en rebel·lia”.

“La vida és un joc d'atzar”.

“Era el vaixell dels somnis per a tots els altres, per a mi, era un vaixell d'esclaus, tornant-me als Estats Units en cadenes”.

“La vida és un do i no vull desaprofitar-la. No se sap quina mà tindria després. S'aprèn a prendre la vida com ve. Per a fer que cada dia compti”.

“Oblida-ho noi. Tens tantes possibilitats d'apropar-te a ella com de què un àngel se t'aparegui i et toqui amb la seva gràcia”.

“Em sentia com si estigués a bord d'un precipici, sense ningú que m'ajudés a no caure”.