L'amistat uneix a dos nens separats per un filat en “El noi del pijama de ratlles”

John Boyne pretén expressar amb una breu novel·la la visió del món des del punt de vista de dos nens de nou anys. Sota l'ambientació de la Segona Guerra Mundial, aquest llibre reflecteix que els murs i els filats poden separar a les persones, però l'amistat les pot unir. Aquest és el cas de dos nens tan aparentment diferents però amb les mateixes preguntes que els inquieten: per què existeix aquesta reixa? Quins viuen a cada costat? Com són? Cadascun explicarà les seves pròpies experiències i intentaran comprendre millor el món que els envolta.

La història comença amb el trasllat de la família de Bruno a Auschwitz per motius laborals del seu pare. Bruno desconeix el seu ofici. Només sap que vesteix un uniforme molt bonic i que gent important visita frecuentment casa seva, especialment aquell despatx en el que està Prohibit Entrar Sota Cap Concepte i Sense Excepcions per tota la resta de la seva família. “Ha de ser una persona molt important”, pensava Bruno.

El trasllat de Berlín a Auschwitz li desagrada per complet. Deixa una casa més gran, la ciutat que tant estima, la seva família i els seus amics. Tot li era un desgrat. L'únic que el manté curiós és saber què és aquell filat que es veu des de la finestra de la seva habitació. Estranys habitatges es veien més enllà de l'alta reixa i tambié rostres melancòlics vestits tots amb un mateix pijama de ratlles. “Quins seran?”, es preguntava.

Després del pas de dies i dies, Bruno se sent atret per la curiositat. Per vèncer l'avorriment, decideix jugar als exploradors. Camina pel bosc i, sorprès, es troba un nen trist assegut a l'altre costat de la tanca, vestint aquest curiós pijama de ratlles. S'asseu al seu costat. Shmuel, jueu, i Bruno, cristià, establiran una relació d'amistat.

Aquest llibre és una gran obra que reflecteix com l'amistat pot arribar a sorgir des dels llocs més inesperats. La guerra com a fons i la innocència infantil com a marc principal són l'essència principal de la història. Tot això està descrit en un llenguatge sencill i entenedor.

Com a conclusió, aconsello llegir aquest llibre a tots els amants de la bona novel·la. També animo a tots aquells que els hagi agradat la pel·lícula a què llegeixin el llibre. Quin dels dos és millor: la pel·lícula o el llibre? Això ho deixo per a què ho jutgeu pel vostre compte.

Com a final per aquest article us deixo algunes frases cèlebres a continuació:

“Accepta la situació en què et trobis i tot resultarà molt més fàcil”.

“Les llàgrimes se li acumulaven en els ulls, però no permitia que s'aboquessin”.

“Jo no era més que la paret buida a la que adreçaves les teves paraules”.

“Hi ha coses que sincerament estan aquí, sense molestar a ningú, esperant a què les descobreixin”.

“El que estem fem aquí és corregir la història”.

“Si portes la vestimenta adequada, et sents com la persona que fingeixes ser”.

“Semblava tractar de convèncer a la seva ànima per a què sortís del seu petit cos, surés cap a la porta i s'elevessin pel cel, lliscant-se a través dels núvols fins a estar molt lluny d'aquí”.