"Un dia seré mort" (Miquel Martí i Pol) i "Definición del amor" (Francisco de Qu
Aquesta setmana he escollit aquestes dues poesies per centrar-nos en dos sentiments (o estats) que tant li preocupen al conjunt de la majoria de la societat: l'amor i la mort.
Llegiu les següents dues poesies. Heu sentit aquest succés de paradoxes i contradiccions que expresa Francisco de Quevedo? Percibeu la mort com la percep Miquel Martí i Pol? Leegiu els dos poemes i reflexioneu. Segur que no els decepcionaran.
Català
Un dia seré mort (Miquel Martí i Pol).
Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d'aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en els ulls de la dona que s'apropa i em besa, en la música antiga de qualsevol tonada, o, encara, en un objecte, el més íntim i car, o potser en els meus versos. Digueu-me quin prodigi fa la tarda tan dolça i tan intensa alhora, i a quin prat o quin núvol he d'adscriure el meu goig, perquè em sé perdurable en les coses que em volten, i sé que algú, en el temps, servarà el meu record.
Castellà
Definición del amor (Francisco de Quevedo).
Es hielo abrasador, es fuego helado, es herida que duele y no se siente, es un soñado bien, un mal presente, es un breve descanso muy cansado.
Es un descuido que nos da cuidado, un cobarde con nombre de valiente, un andar solitario entre la gente, un amar solamente ser amado.
Es una libertad encarcelada, que dura hasta el postrero paroxismo; enfermedad que crece si es curada.
Éste es el niño Amor, éste es su abismo. ¡Mirad cuál amistad tendrá con nada el que en todo es contrario de sí mismo!
(Traducció: definició de l'amor)
És gel abrasador, és foc gelat, és ferida que fa mal i no se sent, és un somiat bé, un mal present, és un breu descans molt cansat.
És un descuit que ens dona cura, un covard amb nom de valent, un caminar solitari entre la gent, un estimar solament ser estimat.
És una libertat empresonada, que dura fins al últim paroxisme; malaltia que creix si és curada.
Aquest és el nen Amor, aquest és el seu abisme. Mireu quina amistat tindrà amb res el que en tot és contrari de si mateix!
Traducció: Jorge de la Fuente
