"La llista de Schindler" és el rostre de la humanitat

La llista de Schindler és una pel·lícula de 1993 dirigida per Steven Spielberg en què es posa com a enfocament la figura d'Oskar Schindler per representar un dels moments més colpidores de la nostra història contemporànea: la Segona Guerra Mundial.

Oskar Schindler, empresari i afiliat al partit nazi, es fa propietari d'una empresa jueva després de la conquesta alemanya de Cracovia. El negoci va ser concedit a ell com a agraïment dels nazis per la seva amistat.

Schindler no tenia coneixements per fer-la funcionar i contracta a Itzhak Stern. Stern, home jueu, s'encarregarà de la seva administració fora de la mirada dels alemanys i elaborarà un ambiciós pla: utilitzar l'empresa com a tapadora per salvar la vida de tants jueus com pugui, fent-los treballar en aquell negoci industrial.

Per no aixecar sospites, Stern els ajudarà a falsificar documents de manera que els nazis els considerin “imprescindibles” al observar els seus falsos certificats. Amb aquest treball es lliuraran dels camps d'extermini.

Schindler descobrirà l'estratagema d'Stern i, al comprendre els seus motius humans, farà tot el possible per salvar-los amb vida. Stern treballarà en la penombra i Schindler s'encarregarà de promocionar-la i d'aconseguir contactes entre les files de la SS. Aquests dos personatges arriscaran les seves vides per salvar a aquells que estaran a punt de perdre-la en els camps de concentració.

Aquesta pel·lícula basada en fets reals és el gran mirall de l'ésser humà. Odi, crueltat i tristesa acompanyades de la lum esperançadora causada per dos personatges. Papers molt ben interpretats per tots els actors de la pel·lícula i Liam Nesson (Oskar Schindler) i Ben Kingsley (Itzhak Stern) fan destacar una demostració sorprenent dels seus talents interpretatius.

Steven Spielberg va tenir una enginyosa idea: rodar-la en blanc i negre per suavitzar la cruesa del seu argument. És una pel·lícula molt dura però molt recomenable de veure-la, al menys, una vegada a la vida. Gran instrument per reflexionar en una nova filosofia sobre les inclinacions de la humanitat.

L'escenografia és molt realista. Sabíeu que les escenes de la pel·lícula en Auschwitz es van rodar en una recreació als Estats Units? Ningú ho diria.

La llista de Schindler està plena de filosofia, frases cèlebres i simbolisme. L'única escena en color que es veu al llarg de tota la pel·lícula (exceptuant el inici i el final) és l'abric vermell d'una nena. Què pretenia expressar el director? Una nena caminant entre els trets i la bogeria de l'escena expressava tota aquella sang vessada pels carrerrs. L'esgarrifós és que aquella nena va existir realment i la seva forma d'actuar va ser la mateixa que en la pel·lícula. Aquest tipus de coses ens posen els pèls de punta, veritat?

La banda sonora és commovedora, malenconiosa i sincera. Una veritable obra d'art creada pel compositor John Williams per expressar el patiment dels jueus de la forma més propera possible.

Com a conclusió acabo afirmant que aquesta pel·lícula és única, irreprotxable i perfecta. Gran mereixedora dels seus set Oscars i de la seva gran fama. Segurament haurà que passar molt de temps per a que tornin a rodar una pel·lícula d'una qualitat tan alta com aquesta.

Donant fi a aquest article, aquí teniu una imatge impactant de la pel·lícula i algunes de les seves frases cèlebres.