‘The Purge: la noche de las bestias’, molt lluny de la realitat?
The Purge: la noche de las bestias és la tercera pel·lícula d'una saga nord-americana dirigida i escrita per James DeMonaco en 2016. Es caracteritza per ser una pel·lícula plena d'acció i suspens no apta per a menors de divuit anys pel seu alt grau de violència. Es veuen reflectits els problemes econòmics i polítics d'una societat “perfecta”.
El director, guionista i productor James DeMonaco ha escrit i dirigit vuit pel·lícules com a Asalto al Precinto 13 en 2005 i tot seguit en 2006 Skinwalker. No tan sol ha dirigit pel·lícules, també ha produït sèries de televisió com The Kill Point en 2007 i uns anys més tard Crash en 2009.
Centrant-nos en la pel·lícula, James DeMonaco munta una teoria molt desgavellada que intenta remoure la consciència de l'espectador: què passaria si es trobés una solució a la crisi, diguem que una mica ortodoxa? Series capaç tu, com a president, de prendre aquesta decisió sabent que d'ella depenen vides humanes?
James DeMonaco ens presenta la unió dels àmbits més comuns (l'economia i la política) en una societat futura en la qual els "nous pares fundadors", davant la saturació de la criminalitat, creuen convenient legalitzar el crim durant dotze hores un dia a l'any: és la coneguda nit de La Purga. Això significa que està permès utilitzar tot tipus d'armes per evidentment ferir a qui es desitgi i fins i tot matar-ho sense que per això es cometi una il·legalitat, la qual cosa sol implicar a aquells que no poden pagar-se un sistema de seguretat que els aïlli de l'exterior durant aquest període de temps i sobretot a aquells que es consideren individus "no contribuents" a l'Estat: malalts, captaires... no puguin protegir-se i siguin fàcilment eliminats.
En aquest tercer lliurament narra la història de Leo Barnes, ex agent de la policia, que treballa com a màxim responsable de la seguretat de la senadora Charlie Roan, candidata a la propera elecció presidencial; que l'any anterior va poder sentir la ira de la purga en les seves pròpies carns, ja que va ser l'única supervivent de la seva família. Ja han passat dos anys des que Barnes prengués la decisió de no venjar-se de l'home que va matar al seu fill. Però ara haurá d'enfrontar-se a un important esdeveniment, La Purga. En opinió de Roan, és una tradició que podria perjudicar sobretot als necessitats i als innocents. A mesura que s'acosta la nit més perillosa de l'any, la vida de la senadora corre perill i Barnes intentarà mantenir-la amb vida fins a l'alba o seran sacrificats pels seus pecats contra l'Estat.
El cinema de terror també pot utilitzar-se com una forma de plantejar reflexions entorn de la realitat que ens envolta i convertir-se en una afilada arma de crítica política i social. Per això James DeMonaco ha volgut ajuntar la política amb els problemes econòmics que hi ha en l'actualitat de manera, òbviament, extrema. On els partits polítics són capaços de matar a milers de persones amb tal de salvar-se a ells mateixos i arribar on volen sense preocupar-se pel seu poble. Aquests fets no s'allunyen molt de la realitat, a dia d'avui milers de partits polítics lluiten per arribar pel cap alt i així poder fer el que ells creuen convenient.
Per descomptat, els objectius contra els quals descarreguen aquesta ràbia a la pel·lícula són les classes menys afavorides, aquells que en teoria no aporten gens a la societat actual i per això deuen ser exterminats com a rates segons el partit polític de Caleb Warrens el qual està a favor de tota aquesta massacre.
En conclusió, The Purge: La noche de las bestias és una bona mostra de l'estat d'insatisfacció que hi ha en una societat que va acumulant odi en el seu interior i no sap com canalitzar-ho. Uneix els àmbits més comuns en la societat, però portats a l'extrem. Pretén fer-nos veure que no estem tan allunyats de la ficció, és a dir, si els partits polítics segueixen preocupant-se per si mateixos en comptes de per el ben comú, hi haurà un moment que tot es portarà a l'extrem i no hi haurà marxa enrere.
I tu, estaries disposat a prendre aquesta decisió?
