"Vora la mar" (Jacint Verdaguer) i Cobla I de "Coplas a la muerte de su padre" (

He escollit per aquesta setmana aquestes poesies perquè són dos poemes que remarquen tant el pensament de la vida i la mort com el record de les grans gestes del passat i ara només ens queda el record. Teniu aquesta mentalitat sobre la vida i la mort com Jorge Manrique? Què us transmet la poesia de Jacint Verdaguer: engany o insatisfacció? Llegiu les poesies següents per averiguar-ho. Els asseguro que no les decepcionan.

Català

Vora la mar (Jacint Verdaguer)

Al cim d’un promontori que domina les ones de la mar, quan l’astre rei cap a ponent declina me’n pujo a meditar.

Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res; contemplo el mar i el cel, i llur grandesa m’aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells en eixes ribes que m’ha aterrat lo vent, amb ses torres i cúpules altives de vori, d’or i argent:

poemes, ai!, que foren una estona joguina d’infantons, petxines que un instant surten de l’ona per retornar al fons;

vaixells que amb veles i aparell s’ensorren en un matí de maig, illetes d’or que naixen i s’esborren del sol al primer raig;

idees que m’acurcen l’existència duent-se’n ma escalfor, com rufagada que se’n du amb l’essència l’emmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen les ones que se’n van; si no tinc res, les ones que ara vénen, dieu-me, què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia tinc de rodar al fons; per què, per què, enganyosa poesia, m’ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l’arena? Platja del mar dels cels, quan serà que en ta pàgina serena los escriuré amb estels?

Castellà

Cobla I de Coplas a la muerte de su padre (Jorge Manrique)

Recuerde el alma dormida, avive el seso y despierte contemplando cómo se pasa la vida, cómo se viene la muerte tan callando; cuán presto se va el placer, cómo, después de acordado, da dolor; cómo, a nuestro parecer, cualquier tiempo pasado fue mejor.

(Traducció: cobla I de Cobles a la mort del seu pare)

Recordi l'ànima dormida, revifi el cervell i desperti contemplant com es passa la vida, com es ve la mort tan callant; tan de pressa es va el plaer, com, després d'acordat, dona dolor; com, al nostre semblar, qualsevol temps passat va ser millor.