"És quan dormo que hi veig clar" (Josep Vicenç Foix) i "Daba el reloj las doce... y e

Per les poesies d'aquesta setmana he escollit És quan dormo que hi veig clar de Josep Vicenç Foix (en català) i Daba el reloj las doce... y eran doce d'Antonio Machado (en castellà).

Sentiu vosaltres un sentiment sobre la mort com el poema d'Antonio Machado? O sentiu un immens univers de paradoxes com la poesia de Josep Vicenç Foix? Si voleu adentrar-vos en un món de lírica i emoció (encara que sigui per un moment), us aconsello que les legiu. Les dues poesies les podreu llegir baixant el cursor més avall.

Català

És quan dormo que hi veig clar (Josep Vicenç Foix)

És quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escata, Hi ha un pany de mar al revolt I un tros de cel escarlata, Un ocell fa un giravolt I treu branques una mata, El casalot del pirata És un ample gira-sol. És quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l'era, Em vesteixo d'home antic I empaito la masovera, I entre pineda i garric Planto la meva bandera; Amb una agulla saquera Mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d'una petxina, Só la font del comellar I el jaç de la salvatgina, -O la lluna que s'afina En morir carena enllà. És quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina.

Castellà

Daba el reloj las doce... y eran doce (Antonio Machado)

Daba el reloj las doce... y eran doce golpes de azada en tierra... - ¡Mi hora! ... -grité. El silencio me respondió: -No temas; tú no verás caer la última gota que en la clepsidra tiembla. Dormirás muchas horas todavía sobre la orilla vieja, y encontrarás una mañana pura amarrada tu barca a otra ribera.

(Traducció: Donava el rellotge les dotze... i eren dotze)

Donava el rellotge les dotze... i eren dotze cops d'aixada en terra... -La meva hora!... -vaig cridar. El silenci em va respondre: -No temis; tu no veuràs caure l'última gota que en la clepsidra tremola. Dormiràs moltes hores encara sobre la riba vella, i trobaràs un matí pur amarrada la teva barca a altre ribera.